Perdoneu, no m’he presentat. Sóc la masia de Can Comte. Sóc a Tordera, al carrer Amadeu Vives, a la zona anomenada Pla de la Mollera.
Fa més de 20 anys, us deia, vaig començar un nou viatge, perquè he ocupat aquest lloc des de l’any 1857, si més no, aquesta és la data que figura sobre l’arcada de la porta d’entrada. També hi ha un nom, Isidre Gay, que ara mateix no recordo qui va ser, però ho esbrinaré.
Fins a l’any 1988 vaig ser una casa pairal, i en Joan Caselles en va ser l’últim propietari. En Joan va decidir donar-me a la Vila de Tordera per convertir-me en una llar d’avis.
Així, el dia 25 de maig de 1989, i després d’uns anys de romandre tancada, les meves parets van acollir novament gent, aquesta vegada la gent gran de Tordera que per diverses circumstàncies ja no podia viure sola a casa seva.
Ha plogut molt des d’ aleshores, però jo, malgrat el que pugui semblar, m’he anat omplint de vida. Algun dels residents el conec des de fa gairebé 20 anys. Som vells amics. També alguna de les cuidadores que van començar a treballar aleshores, quan encara eren unes nenes i ara ja són mares i alguna, fins i tot, ja s’ha estrenat com a àvia.
Però jo de qui realment us volia parlar avui és dels residents, que al cap i a la fi són el component més important d’aquesta casa. Jo he anat formant part de la seva família. Conec els seus fills, els seus néts i més d’un besnét. Conec els seus amics i parents. Conec molts dels seus pensaments, angoixes i delits. Conec històries, trossos importants de la vida de cadascun d’ells.
Algunes d’aquestes històries, amb el seu permís, us les aniré explicant. Serà la meva aportació, el meu homenatge a tots ells - els que encara hi són i els que ja no hi són- per totes aquestes estones a vegades alegres, a vegades tristes, emocionants o agredolces que ells m’han regalat durant aquests vint anys.
Així doncs, us convido a partir d’ara a visitar-me sovint, tant en aquestes pàgines com si voleu venir directament a casa nostra, perquè tant a un lloc com a l’altre, sempre sereu benvinguts.
