Records de la meva infantesa…abans del set anys ja portava a pasturar les vaques amb el meu pare, l’home no tenia gaire salut i ell venia per fer-me companyia.
Érem sis germans, recordo les coves, hi havien de totes les mides i llavors segons l’edat agafaves de les grans o de les petites. Collíem remolatxa, naps, patates…la mare ho feia gaire be tot.
No tinc records de jocs, però si que quan hi havia els prats eren més verds i les vaques pasturaven més quietes, jo aprofitava i feia labors, m’agradava molt fer punt de creu.
Dels set i fins el tretze vaig anar a escola quan sortíem havíem de fer bullir l’aigua en calders per preparar la remolatxa, els naps. Cada germà tenia assignada una tasca; un anava a buscar l’aigua, l’altre la llenya per fer el foc, l’altre els havia de netejar. Tots ens ajudàvem, entre tots ho fèiem tot…
Va morir el pare…vam deixar l’escola.
Potser els moments que més enyoro, són aquells dies d’hivern a la llum del candi d’oli ,al costat de la mare, fen roba pels meus germans.
E.V.
