Les
portes d'aquesta casa estaran sempre obertes per que tots vingueu quan
vulgueu i ho desitgeu. Ara ja no tenim una hora i un dia concret per
veure'ns, ara podeu venir quan ho sentiu, i tot i que ja hi ha qui ho
fa, animem a la resta del grup a que també vinguin
.
Ha estat molt enriquidor, entranyable i perquè no dir-ho...DIVERTIDISIM!!!!!!
************************************************************************************
QUAN JO TENIA QUINZE ANYS
No cal explicar gaire com va anar tot plegat, oi? Mirant les fotografies n’hi ha prou... La frase més repetida era...
"Com han canviat els temps... ara surten quan nosaltres ja feia hores que dormiem!"
*****************************************************************************************************************
La Residència Geriatrica Can Comte i el Servei d'Informació i assessorament juvenil S+J de Creu Roja Tordera, impulsen a partir d’aquest mes una iniciativa intergeneracional conjunta en la qual participen la gent gran de la residència i els joves de Tordera entre 13 i 17 anys que formen part del projecte S+J.
Durant
quatre mesos, cada dijous es duran a terme tallers de diferents
modalitats i que es presenten sota els títols: "Cantem cançons
inoblidables” “ Quan tenia 15 anys” i “Les Miniolimpíades”.
L'objectiu
d'aquests tallers, és fomentar la convivència i la tolerància entre la
gent gran i els joves a través de l'intercanvi d´experiències.
CANTEM CANÇONS INOBLIDABLES.
CANTEM CANÇONS INOBLIDABLES
Amb
els residents ja n’havíem parlat, havíem treballat dies anteriors
recordant cançons i històries lligades a les cançons, però la visita i
la feina han estat genials i han sobrepassat les nostres expectatives.
Els
nois, d'entre 14 i 17 anys, i les monitores van arribar mirant una mica
de reüll, però passat el primer moment es varen asseure tots a terra.
Els residents expectants i... comença un noi; es diu Jose, canta “Un
beso y una flor”, de Nino Bravo. Primers segons de silenci,
d’incertesa... Pensem, ho deuen sentir bé? Ell canta prou alt? Els
agradarà?
Immediatament els resultats són evidents. Comencen
a asseure’s més rectes, obren més els ulls, demanen silenci. Alguns
residents comencen a plorar, monitores i treballadores de la residència
també... Ens emocionem tots! En Jose s’anima i canta una mica més alt.
Canta molt bé i quedem impactats. Quan acaba aplaudim força. Tots li
diuen que els ha agradat molt.
Una
nena, la Xènia, canta una cançó de Rocío Dúrcal, per a en Josep. És la
seva cantant predilecta, i ell s’emociona. Aleshores la Xènia es
dirigeix cap a ell i li agafa les mans...
No hi ha cap dubte que s’ha trobat la sintonia. Aquests nens saben donar, saben compartir.
Després
canta la Mar, i canta copla, “María de la O”, amb la Socorro, la nostra
resident més “coplera”. Totes dues es miren i canten... Com gaudim tots
i com gaudeixen elles!
Canta una noia la cançó de Titànic, gran veu.
Després,
l'última actuació. La mestra de cant ens obsequia amb una cançó molt
antiga, que tots recorden haver ballat de joves, i és aquí quan tots,
tots, aplaudeixen moltíssim, la saluden i li fan petons.
Que contents estem! Tenim la certesa que aquest taller funcionarà d’allò més bé.
Bé,
volia explicar-vos com havia anat tot plegat, però no podia fer-ho
sense detallar-vos com va començar i totes les emocions que aquest
taller va despertar en tots nosaltres.
Els
nostres residents, sorpresos per l’entrega total d’uns nois que no
coneixien de res, per una amabilitat i una generositat gens comunes en
aquests dies que vivim. La residència, molt agraïda pel fet que hagin
volgut compartir amb tots nosaltres aquests tallers i esperant que el
proper dijous arribi aviat.
Mentxu Barrera
Animadora Sociocultural
