CUIDAR AL CUIDADOR

CUIDANT AL CUIDADOR DEL MALALT AMB DEMÈNCIA

A la vida hi ha esdeveniments que afecten la nostra forma de viure futura. Un d'aquests és que et comuniquin que una persona estimada per a tu té una demència com, per exemple , Alzheimer.

Les demències són un grup de malalties que impliquen un deteriorament progressiu , una alteració de funcions cognitives ( alteracions de l'atenció i l'orientació,pèrdua de memòria, alteracions del llenguatge, disfunció executiva...) i alteracions físiques, que porten a la persona a la pèrdua d'autonomia que ,si bé a l'inici pot ser que només afecti a algunes activitats del dia a dia, progressivament incidirà en la totalitat de les seves activitats bàsiques , incloses la comunicació i l'alimentació, i poden portar a la dependència absoluta.

Al mateix temps, poden aparèixer símptomes psicològics i conductuals de la demència: al·lucinacions, deliris, símptomes depressius, ansietat, agitació, insomni , agressivitat... que dificulten molt la vida quotidiana. En aquest context es succeeixen multitud de sentiments , dubtes i situacions que, si no s'afronten i s'assumeixen, poden desestabilitzar el sistema familiar i la vida del cuidador, provocant l'anomenat síndrome de burn-out o "síndrome del cuidador cremat"

La persona que ho pot patir és aquella que arriba a dedicar al malalt quasi tot el seu temps, generalment en solitari, i amb estratègies passives i inadequades de resolució de problemes, per falta d'informació i/o de suport extern. Es considera produït per un estrès continuat de tipus crònic en una lluita diària contra la malaltia, amb tasques monòtones i repetitives, amb sensació de falta de control sobre els resultats i que poden esgotar les reserves psicofísiques del cuidador.

Inclou desenvolupar actituds i sentiments negatius cap al malalt al que cuidem, des-motivació, depressió, ansietat, trastorns psicosomàtics, fatiga i esgotament, irritabilitat, despersonalització, angoixa continuada amb sentiments de ser desbordat per la situació, entre d'altres.

Per evitar això, el cuidador principal s'ha de cuidar més que mai. Per això és molt important la informació i la formació en tots els aspectes de la malaltia, demanar ajuda quan es necessita i suport psicològic, social i familiar, perquè és totalment necessari descansar i fer activitats fora de l'entorn de la malaltia.

Ha d'aprendre a cuidar-se, adonar-se de què és necessari dedicar-se temps a un mateix; s'ha de posar límits al fet de cuidar, pensant en el futur. I tenir cura d'un mateix i la pròpia salut. I sobretot, aprendre a demanar ajuda, tant a la família, als amics, com a professionals, que poden oferir informació, assessorament i recolzament als cuidadors; hem de buscar, en la nostra comunitat, llocs on s'ofereixi solucions als problemes del dia a dia, un lloc on compartir les experiències personals, sentiments amb altres cuidadors de malalts amb demència i , si és necessari, rebre teràpies ( psicològiques, físiques, tallers,cursos...)

No s'ha de sentir culpable per deixar un lloc i un temps sense el seu ésser estimat, i dedicar-se a un mateix i a altres persones; la relació amb el malalt serà més positiva i tranquil·la, prevenint moments de nerviosisme o fatalisme .Cuidant-se a un mateix, cuidem al nostre malalt.

Consells per al cuidador:

1.       Informis sobre la malaltia d’Alzheimer (sobre els aspectes mèdics de la malaltia, l’evolució, tractaments, previsió de complicacions, coneixements pràctics per a afrontar problemes (de nutrició, higiene, adaptació de la llar, mobilitzacions del pacient..): consulti a professionals o a un centre especialitzat on aprendre com cuidar al seu ésser estimat i com cuidar-se a sí mateix ; i comparteixi experiències amb altres cuidadors. Tot això incrementa el sentiment de control i d’eficàcia personal.

2.       Marquis objectius reals, a curt termini. No mantingui expectatives irreals (“El malalt no empitjorarà més del que està”), ni tampoc idees omnipotents sobre un mateix (“Solucionaré tots els problemes jo sòl”).

3.        Sigui capaç de delegar tasques a altres familiars o a personal contractat (especialistes). No creure’s imprescindible.

4.        Eviti l’aïllament. Obliguis a mantenir contacte amb els amics i familiars. Surti de casa amb altres persones, ja que els vincles afectius disminueixen l’estrès. I tingui cura especialment dels propis descansos i la pròpia alimentació

5.       Accepti els seus sentiments, no s’oblidi de vostè mateix. “L’auto-sacrifici total” no té sentit. Expressi obertament als altres les seves frustracions, temors o ressentiments, és una forma d’alliberar-se.

6.       Planifiqui les activitats de la setmana i del dia. Establir activitats prioritàries, diferenciant el que és urgent del que és important. La falta de temps és una de les primeres causes d’estrès i angoixa.

7.       Promocioni la independència del pacient. No s’ha de realitzar el que el malalt pot fer per sí mateix, encara que vagi a poc a poc o ho faci malament. Posi límits a les demandes del malalt; s’ha de saber dir NO, sense sentir-se culpable.

     A la residència Can Comte estem a la seva disposició per a qualsevol consulta o aclariment en relació a tenir cura de persones amb demència i per donar el suport necessari als cuidadors dels familiars que pateixen aquestes malalties.

Gema Centelles. Psicòloga