dijous, 4 d’abril de 2013

EL MURAL DE PRIMAVERA

Aquest any hem aprofitat la col·laboració de les alumnes del Col·legi Sant Josep que estan fent un treball sobre la vida de la residència i els seus residents per confeccionar el mural de primavera.

Moltes gràcies per la seva col·laboració i implicació més enllà del que havia de ser els seu taller .



Ens han deixat la seva experiència escrita que pensem mereix estar en el blog.


EXPERIÈNCIA A LA RESIDÈNCIA

Quan varem venir per primera vegada a la residència, era tot un pel estrany, ja que sempre havíem observat els avis des de fora, però mai havíem entrar en aquest món. Primer varem començar per conèixer una mica a tota la gent, parlar-hi i intentar que, a poc a poc, ens agafessin una mica de confiança. Dia rere dia, anàvem coneixent més als avis, ens seiem i escoltàvem atentament tot els que ens explicaven. Jo sempre he pensat que escoltar les experiències de la gent gran és quelcom molt interessant, i en podem aprendre molt.
Aquesta experiència m’ha fet veure que s’ha de tenir respecte a la gent gran, cosa que no fan molts dels adolescents d’avui en dia, Així que nosaltres ara procurarem  ser d’aquest petit percentatge que te un cert respecte per a la gent major.
Per acabar, donar les gràcies a aquesta gent que ha fet possible aquesta experiència junt a la meva companya l’Alba.

Alicia


Me’n  recordo de la primera vegada que vaig arribar aquí. Jo tenia una miqueta l’idea del què faria i quins objectius tenia. No era la primera vegada que entrava a la residència, per Nadal havíem vingut unes quantes vegades en els darrers anys i així per aquets últims cops, em vaig adonar de que una simple cançó desafinada per uns quants nois i noies de secundària, els feia tant feliços. I jo mateixa el dia en que l’Angèl ens va comentar això, d’anar a una residència, ho vaig voler posar en pràctica.
No m’esperava de veritat  les ganes que tenien aquests homes i dones de la residència d’explicar les seves anècdotes, com l’Angeles i el seu poble tant estimat “tenia las puertas abiertas a todo el mundo”. O el shèrif i les sever riallades, o en Peret i el seu esperit futbolero. Sé de debò que em deixo molta gent que he conegut, però es que amb tanta gent no acabaria mai!
Simplement donar les gràcies a aquesta residència per acollir-nos tant bé a mi i a la meva companya Alícia, a tots els senyors i senyores que ens han obert el cor per explicar-nos totes aquestes experiències i a la Mentxu per ser tant bona guia.

GRÀCIES!

Alba