Aquest any hem aprofitat la col·laboració de les alumnes del Col·legi Sant Josep que estan fent un treball sobre la vida de la residència i els seus residents per confeccionar el mural de primavera.
Moltes gràcies per la seva col·laboració i implicació més enllà del que havia de ser els seu taller .
Ens han deixat la seva experiència escrita que pensem mereix estar en el blog.
EXPERIÈNCIA A LA RESIDÈNCIA
Quan varem venir per primera vegada a la residència, era tot un pel estrany, ja que sempre havíem observat els avis des de fora, però mai havíem entrar en aquest món. Primer varem començar per conèixer una mica a tota la gent, parlar-hi i intentar que, a poc a poc, ens agafessin una mica de confiança. Dia rere dia, anàvem coneixent més als avis, ens seiem i escoltàvem atentament tot els que ens explicaven. Jo sempre he pensat que escoltar les experiències de la gent gran és quelcom molt interessant, i en podem aprendre molt.
Aquesta experiència m’ha fet veure que s’ha de tenir respecte a la gent gran, cosa que no fan molts dels adolescents d’avui en dia, Així que nosaltres ara procurarem ser d’aquest petit percentatge que te un cert respecte per a la gent major.
Per acabar, donar les gràcies a aquesta gent que ha fet possible aquesta experiència junt a la meva companya l’Alba.
Alicia
Me’n recordo de la primera vegada que vaig arribar aquí. Jo tenia una miqueta l’idea del què faria i quins objectius tenia. No era la primera vegada que entrava a la residència, per Nadal havíem vingut unes quantes vegades en els darrers anys i així per aquets últims cops, em vaig adonar de que una simple cançó desafinada per uns quants nois i noies de secundària, els feia tant feliços. I jo mateixa el dia en que l’Angèl ens va comentar això, d’anar a una residència, ho vaig voler posar en pràctica.
No m’esperava de veritat les ganes que tenien aquests homes i dones de la residència d’explicar les seves anècdotes, com l’Angeles i el seu poble tant estimat “tenia las puertas abiertas a todo el mundo”. O el shèrif i les sever riallades, o en Peret i el seu esperit futbolero. Sé de debò que em deixo molta gent que he conegut, però es que amb tanta gent no acabaria mai!
Simplement donar les gràcies a aquesta residència per acollir-nos tant bé a mi i a la meva companya Alícia, a tots els senyors i senyores que ens han obert el cor per explicar-nos totes aquestes experiències i a la Mentxu per ser tant bona guia.
GRÀCIES!
Alba
