Respecte i tolerància
No se perquè m’han sortit
aquestes paraules, però és el que ahir vaig veure. Ja ho he vist altres vegades
però us he de dir que sempre m’emociona
Dimarts 14: el segon dia de
concurs de taules. Aquesta vegada era el grup B de 3r de Primària de l’Escola
Serra de Miralles.
Tot i que aquesta vegada ja venien
ensenyats del primer grup, que ja sabien el que es trobarien, a on ho fèiem,
com havien d’asseure’s... i com era la copa (que ens va cedir “La Caixa ” Gràcies!) i els diplomes que ens va fer la Lara , el que no sabien és el que
es sent, l’experiència enriquidora per totes bandes que aquest dimarts també es
va repetir.
El protocol és el mateix per ambdós
dies. Es fan les presentacions dels equips. Tothom anima i comença la competició.
En tots els equips de la vida hi ha un Messi, un
Nadal o uns germans Gasol. Nosaltres tenim també residents claus en aquest
taller, però en José (el nostre Messi) cau eliminat al principi. Estem descol·locats!
I ara que farem? Però surt un nou revulsiu, en Dionisio, que lluita fins el
final.
L’Escola Serra de Miralles es
queda amb 4 nens i nosaltres amb dos avis. A la ronda final cau eliminat en
Pere i donem als nens per guanyadors... i sorpresa! La història és repeteix un
cop més : ELS NENS NO VOLEN GUANYAR!.
Ja ens hem adonat que cada vegada
que han eliminat un avi els hi sap greu i de totes bandes, concursants inclosos,
es sent un Oh, no! que a mesura que avança la competició es set mes fort i més
alt.
Tenen 7 i 8 anys. Son una generació
que creix amb una força i consideració que és una gran virtut. No només han
estat guanyadors del trofeu, s’han erigit en guanyadors del trofeu més apreciat
que és la tolerància i el respecte de tots nosaltres per aquest afecte fresc fruit de d’innocència cap a les
persones grans amb tota una història de vida i mancances físiques o cognitives.
Gràcies per
emocionar-nos
Gràcies per l’ il·lusió
Gràcies per ser com
sou
Us esperem l’any
vinent en el que ja serà el 2òn concurs de taules de Multiplicar.
Mentxu Barrera. Animadora
