Fa uns tres mesos va arribar en Juanfran a la residència. Va comentar que el que més trobaria a faltar era el seu petit hort i aleshores se li va oferir la possibilitat de tenir-ne un aquí.
Ara feia temps que no teníem ningú que pogués dedicar-s’hi i realment també nosaltres el trobàvem a faltar. Així doncs aprofitant l’avinentesa varem engegar de nou l’hort. En Juanfra i la seva família varen aportar una part del planter. L’altre ens la va regalar la Margarita Fors.
En Juanfran ja no hi és però la seva obra perdura. Residents voluntaris han continuat la tasca dirigits per l’inestimable col·laboració d’En Quim Gispert que és qui ens guia en els camins per nosaltres difícils i desconeguts de l’horticultura.
L’hort serà per sempre l’hort d’en Juanfra. Entre tots, residents i treballadors hem decidit no deixar-lo perdre.
Cada setmana baixem dos o tres dies per veure com creixen les mongeteres i com han sortit els primers tomàquets i sobretot per veure com treballen els altres! La Mentxu ha agafat molta manya en fer els reguers i la Gemma ha canviat el pantalon blanc i les sabates per el pantalon curt i sabatilles. A més de pencar es fa exercici i val la pena perquè ja ens hem menjat els primers enciams!
