Incapacitació
Què vol dir incapacitar una persona?
Una
persona és jurídicament incapaç quan hi ha una sentència judicial que
així ho declara. Un tribunal només pot declarar incapaç algú quan
existeixen causes legals que ho justifiquin. La llei considera que ho
són les malalties o deficiències físiques o psíquiques que impedeixen
que una persona pugui governar-se.
Que vol dir estar incapacitat?
Una
persona que ha estat incapacitada té minvada la capacitat d'obrar i no
pot realitzar certs actes jurídics ni administrar el seu patrimoni. La
sentència que la incapacita ha d'indicar quines actuacions de la vida
jurídica no pot fer per si mateixa, ja que el grau d'incapacitat ha de
ser proporcional a la gravetat de la deficiència o malaltia que pateixi.
La finalitat d'aquesta mesura és la protecció de l'incapaç. Qualsevol
persona incapaç té nomenat un tutor que és el responsable de vetllar per
ell i el seu patrimoni.
Qualsevol
persona pot ser declarada incapaç quan pateixi una deficiència. En el
cas dels menors d'edat se'ls podrà declarar incapaços quan pateixin
algun tipus de deficiència que faci preveure raonadament que en adquirir
la majoria d'edat no podran autogovernar-se.
La persona de la qual es pretén la incapacitació, pot comparèixer en el plet valent-se d’advocat i procurador.
Qui pot sol·licitar la incapacitació?
Poden
iniciar el procés d'incapacitació el cònjuge o la parella de fet, els
descendents, els ascendents i els germans de la persona.
Totes
aquelles persones que pel seu càrrec coneguin de la concurrència en una
persona de causes que poden donar-ne lloc a la incapacitació han de
posar-ho en coneixement del Ministeri Fiscal perquè iniciï el
procediment.
Qualsevol ciutadà que tingui coneixement dels mateixos fets podrà informar-ne també al Ministeri Fiscal.
Tramitació
El
procediment d'incapacitació s'inicia amb una demanda amb intervenció
d’advocat i procurador que s'ha de presentar al jutjat degà de primera
instància i instrucció competent, segons on sigui el domicili de la
persona que es vulgui incapacitar.
Acompanyant
a la demanda s'han de presentar tots aquells informes mèdics o
documents que acreditin l'existència de causes que justifiquin la
incapacitació. El jutge examinarà les proves presentades i sol·licitarà
els informes pericials que cregui oportuns. Els familiars poden fer
declaracions i el jutge escoltarà l'interessat, cal que es proposi una
persona com a idònia per exercir el càrrec de tutor entre els familiars
més propers.
No
es pot declarar incapaç cap persona si no és mitjançant un procediment
judicial, en el qual s'ha de practicar un examen medicoforense i un
reconeixement judicial.
En
qualsevol moment del procediment, d'ofici o a instància de les parts,
el tribunal pot acordar l'adopció de mesures cautelars per protegir la
persona i els seus béns.
La
sentència que declari la incapacitat ha de detallar quin és l'abast
d'aquesta i quins són els límits, és a dir, ha d'expressar per a quin
tipus d'actes s'incapacita aquella persona. També ha de fixar el règim
de tutela i les persones que hauran de vetllar per l'incapaç i el seu
patrimoni. A la sentència es pot acordar l'internament en un centre. Una
sentència d’aquest tipus s’inscriu en el registre civil del lloc de
naixement de l’incapacitat. També se’l priva del dret de sufragi (vot)
Modificacions a la sentència
Quan
sobrevinguin causes que modifiquin la situació en la qual es troba la
persona incapaç, el tribunal pot acordar una modificació de la sentència
i pot establir nous límits de la incapacitació o, si fos el cas,
deixar-la sense efecte.
La revisió de la sentència la poden sol·licitar les mateixes persones que estan legitimades per interposar la demanda.
Què ofereix?:
La
incapacitació, que es resol per sentència judicial, ha d’adaptar-se a
les necessitats de la persona incapacitada, és a dir, és gradual. La
sentència que declari la incapacitació determinarà l’extensió i els
límits d’aquesta, així com el règim de tutela o guarda a que hagi de
quedar sotmès l’incapaç (Art. 210 del Codi Civil).
La llei preveu que els tutors tinguin cura de :
* La guarda i protecció de la persona i béns
* La guarda i protecció de la persona
* La guarda i protecció dels béns
Que poden realitzar mitjançant:
La tutela:La
tutela representa la substitució de la pàtria potestat que tenen els
pares envers els seus fills menors d’edat, o dels fills envers els pares
si no son capaços de tenir cura d’ells mateixos. La tutela és un òrgan
estable que actua de forma habitual i supleix la capacitat d’obrar de la
incapacitat. El tutor està obligat a vetllar pel tutelat:
* procurar-li aliments
* educar-lo i procurar-li una formació íntegra
* promoure l’adquisició o recuperació de la seva capacitat i la seva integració social
* ha de fer inventari dels béns del tutelat
* exercir l’administració de béns
* informar al jutge anualment sobre la situació del tutelat i rendir-li comptes de la seva administració.
La curatela:És
una institució que serveix per a determinats actes com a complement de
la incapacitat parcial de la persona. El curador no substitueix la
persona, sinó que l’assisteix complementant la seva capacitat (Art. 289
del Codi Civil). És una figura jurídica establerta per tenir cura de
l’administració de béns de la incapacitat.
El defensor judicial:El
defensor judicial és una figura prevista en el Codi Civil per defensar
els interessos del presumpte incapaç mentre es resol el tràmit
d’incapacitació.
Pàtria potestat perllongada:S’ha
de tenir en compte també la possibilitat de la pàtria potestat
perllongada (Art. 171 del Codi Civil), per als fills majors d’edat,
solters, que visquin amb els pares, per als quals no es constitueix la
tutela, si no que es rehabilita la pàtria potestat fins la mort dels
pares.
Protutor: La
llei catalana implanta de nou la figura del protutor, com a institució
fiscalitzadora de la tutela. Dóna prevalença a la voluntat dels pares en
la tutela, fins al punt de que es parla de tutela familiar. És una
figura obligatòria, sempre que existeixi patrimoni i no hagi sigut
exclòs pels pares. Les seves funcions es centren en autoritzar diversos
actes al tutor.
La guarda de fet: És
configura com una institució de guarda d’incapaços sense que hagi hagut
nomenament judicial del tutor. Constitueix el reconeixement legal d’una
situació de fet als efectes de la possible validesa dels actes
realitzats a favor del presumpte incapaç. (Art. 303 i següents del Codi
Civil).
On informar-se:
012 .
Serveis Socials Municipals. 937642274 Tordera
Incapacitació. Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior.Generalitat de Catalunya.
Durada del servei:
La
incapacitació és revisable si les causes que un dia la van aconsellar
variessin i podrà instar-se una nova declaració que tingui per objecte
deixar sense efectes o modificar l’abast de la incapacitació ja
establerta. (Art. 212 del Codi Civil)..
Enllaços d'interès:
www.gencat.net/justicia
Normativa legal:
Títol IX del Llibre I del Codi civil, articles 199 a 214 redactats per la Llei 13/1983, de 24 d'octubre, de reforma del Codi civil en matèria de tutela.
Llei 1/2000 de 7 de gener, d'enjudiciament civil, articles 756 a 763 - Llei 39/1991, de 30 de desembre, de la tutela i institucions tutelars (DOGC núm. 1543, de 20-01-1992) - Codigo Civil Español (Libro primero. Títulos IX y X. Art. 199-313)
Ley 13/1983 de 24 de octubre de reforma del código civil en materia de tutela.
Reforma Código Civil de 1983
Llei 40/2007, de 4 de desembre, de mesures en matèria de seguretat social ( equiparació de les situacions d'incapacitació judicial amb un grau de discapacitat del 65%).
Ley 13/1983 de 24 de octubre de reforma del código civil en materia de tutela.
Reforma Código Civil de 1983
Llei 40/2007, de 4 de desembre, de mesures en matèria de seguretat social ( equiparació de les situacions d'incapacitació judicial amb un grau de discapacitat del 65%).
